Casa Rural L'Abadia de Santes Creus
EL NOM
HISTÒRIA DE L'EDIFICI
LA REHABILITACIÓ
- A gran part de l'arquebisbat de Tarragona la casa on viu el rector s'anomena "abadia", a la resta de les poblacions en diuen "rectoria".
- Al bell mig de la barana del balcó de l'habitació del rector hi trobem un "bonet", record de la seva presència. En la barana del balcó, que reposa sobre la façana principal de l'església, hi ha la doble creu que recorda que fou propietat del monestir de Santes Creus.
HISTÒRIA DE L'EDIFICI
- El monjo vicari, que exercia la cura d'ànimes al terme de Santes Creus, habitava la casa de la torre de l'Assumpta, coneguda avui com a "ca la Bergadana". Després de l'exclaustració, l'any 1835, el qui va quedar com a rector va abandonar aquella residència.
- La desamortització va suposar la privatització de gran part dels edificis de l'antic monestir que ocupaven la plaça. La necessitat de dotar la parròquia de Santes Creus d'una casa per al seu rector va fer pensar en l'actual abadia. La casa es trobava situada al costat mateix de l'església major del monestir. L'habitatge fou inclòs en l'inventari d'aquells edificis eclesiàstics exclosos de la desamortització d'acord amb els convenis signats entre la Santa Seu i el Regne d'Espanya, amb dates 25 d'agost de 1859 i 4 de gener de 1867, respectivament.
- L'abadia de Santes Creus, juntament amb la casa veïna, conegudes com a "Cases dels monjos jubilats", foren bastides a meitat del segle XVIII.
- L'any 1937, la Generalitat de Catalunya, després d'haver incautat l'abadia de Santes Creus i la casa del marquès de Casa Riera, va iniciar un procés de rehabilitació dels edificis amb la intenció de destinar-los a Residència del President de la Generalitat de Catalunya. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, les cases van retornar als seus legítims propietaris.
LA REHABILITACIÓ
- La casa, destinada a ésser habitació dels monjos jubilats de Santes Creus, fou projectada tenint en compte la seva finalitat, que no era altra que facilitar la vida contemplativa i austera dels seus estadants. Així s'expliquen les seves proporcions, mai estridents, l'alçaria de les cambres que impedia la sensació d'opressió i enlairava l'esperit, i l'existència d'espais dilatats que facilitaven als hostes cabussar-se en quelcom que era molt més grans que ells mateixos. El mobiliari, per tant, no podia ésser de cap manera luxós, abundant i mancat d'utilitat.
- Seguint, doncs, aquesta mateixa finalitat les intervencions a l'hora de rehabilitar l'edifici han estat sempre les estrictament necessàries. Així, doncs, hem respectat els paviments, els embigats, les portes i finestres i tot l'edifici en la seva globalitat.
- Les intervencions, per tant, han estat ponderades i pensades.
